GADMA

La vista actual dels nostres torrents és la prova evident de la infeficàcia de les accions del Govern.

-Utilització de maquinària pesada.

-Retirada sistemàtica dels filtres naturals.

-Destrucció de l’hàbitat afectant a la fauna i flora.

-Cimentació del llit dels torrents.

-Abocaments d’aigües mal depurades.

-Modificació del curs natural dels torrents.

Durant més de 20 anys, els diferents Governs d’aquesta terra s’han dedicat de manera molt eficaç a destruir els torrents.

Un any més, una llarga taringa de persones a cop de flabiol i xeremia pujàrem al molí des Castellet per demanar la seva protecció. Volem agrair la participació de cada persona, gent arribada de diferents pobles, associacions, colles, mitjans de comunicació i, especialment, als valents calvianers, disposats a que els acusin de ser estrangers dins ca seva. Una vegada més es va demostrar que encara hi ha persones que no es resignen, que no miren cap a un altre costat, ni cap abaix, que no es queden al sofà de casa, que no diuen “tanmateix”. Hauríem d´haver estat més els que, quan passen coses com esbucament de possessions amb suficient història i caràcter per haver estat protegides i respectades, la destrucció del paisatge per urbanitzar sense tenir en compte l´entorn, que quan es llaura un camí reial, és a dir públic i inalienable, hauríem d´haver estat més els que no podrem dir que no hem fet res per evitar-ho. Hem fet una passa més, petita, però, al manco no hem reculat.

LLUITAR PEL PATRIMONI DELS

NOSTRES AVANTPASSATS ÉS UN

DEURE DELS MALLORQUINS!

Aquesta revista va dirigida als escolars, mestres i públic en general, i a tots aquells que són sensibles als valors naturals del nostre entorn.

L’objectiu d’aquesta revista és explicar, ensenyar i acostar tothom a la bellesa del medi marí de les Illes Balears i de la mar Mediterrània.

Les nostres costes i la mar Mediterrània constitueixen un tresor i un entorn magnífic per gaudir del nostre temps lliure, i també per apendre a valorar la natura. Disposem d’unes condicions excel·lents, amb la presència d’unes aigües transparents, amb fons lluminosos d’arena blanca, prederies de posidònia, penya-segats i platges.

Però tots aquests espais únics cada dia pateixen més agressions i el seu futur és veu compromès. Això es deu, fonamentalment a la manca d’educació ambiental i l’adopció de mesures que ens permetin gaudir del nostre entorn respectant-lo i conservant-lo al mateix temps.

Volem aconseguir que tothom aprengui a valorar el món marí, i tots els éssers vius que en ell s’hi troben, de manera que descobrint-lo poguem afavorir que s’aprecií i es conservi com es mereix. Volem que les futures generacions puguin veure els mateixos paisatges, que encara conservem avui en dia.

Abocaments d’aigües brutes al torrent de Solleric

GADMA denuncia l’abocament continuat d’aigües brutes ptocedents  de les depuradores de Santa Maria i Consell al torrent de Solleric.

El torrent presenta clars signes d’abocaments al pas pel municipi de Consell, on les males olors i la presència de restes contaminants són una constant.

El portaveu de GADMA, Bernat Fiol, culpa de la situació els responsables dels partits polítics que durant els darrers vint anys han estat al capdavant de la Conselleria de Medi Ambient. Sol·licita un pla integral de millores de la xarxa de depuradores que prevegi la construcció de basses de seguretat per evitar-hi els abocaments en cas d’avaria.

El Govern fa molt de temps que és el màxim exponent de la contaminació dels torrents.

Venen uns temps difícils per a les classes treballadores i els ciutadans de les Illes Balears, com per a la resta de pobles de l’Estat espanyol. Un temps en que el capital i la banca, amb connivència amb els poders polítics, s’estan apropiant de la riquesa d’aquest país que entre tots hem creat, i ens estan privant dels drets bàsics: a l’educació i la salut, a un medi ambient adequat i a una economia sostenible. La lluita pels camins públics no és aliena a tota aquesta realitat. Fa anys que els grans propietaris de les finques de la serra de Tramuntana actuen amb tota impunitat, fent obres il.legals a les seves finques i modificacions estructurals als edificis històrics de les cases de possessió sense cap tipus de permís. I ho estant fent amb diners públics, via subvencions dels fons europeus. Amb aquests mateixos diners estan convertint les seves finques en agroturismes de luxe. I no satisfets amb tot això, tanquen i s’apropien dels camins públics com si fossin senyors feudals. Camins mil.lenaris destinats al pas lliure i el trànsit de la gent. L’objectiu és el mateix. el gaudi exclusiu de la naturalesa per a ells i els seus clients europeus, mentre als mallorquins i mallorquines ens estan traient de la serra i ens estan convertint en furtius a casa nostra. Però els camins públics són de tots. Foren els nostres avantpassats qui els obriren, els adobaren una i mil vegades i com a tals ens els han llegat a nosaltres perquè facem el mateix amb les futures generacions. El camí de Coanegra, la ruta ancestral que obriren els nostres avantpassats per comunicar el pla amb la muntanya i per poder tenir accés a l’aigua de la font de Coanegra, un altre dels drets que ja al segle XVII ens robaren als santamariers els marquesos d’Ariany, en un temps en que eren senyors absoluts d’aquesta vall. I perquè aquesta aigua pogués arribar al poble, feren la síquia de Coanegra, excavaren la roca, construïren safarejos i aqüeductes per salvar els desnivells i passos difícils. I encara aixecaren molins per a aprofitar la força de l’aigua. I amb el seu treball, els carboners, calciners, carreters i llenyaters, humanitzaren aquesta vall i ens deixaren un patrimoni etnològic d’un valor avui en dia incalculable. Ara, un gran propietari d’aquesta vall ha modificat al seus arbitri els usos públics de la vall de Coanegra. Fa anys que il.legalment es varen modificar els elements arquitectònics de les cases de possessió i després varen posar, sense cap autorització una barrera sobre el camí públic, usurpant un dret que només pot exercir l’Ajuntament. I encara s’apropiaren del torrent, aixecant una reixa al llarg del camí que impedeix hi l’accés. Fa anys també que els veïns de Santa Maria demanam la plena restitució de l’ús públic del camí i torrent, i veim amb impotència com els poders públics es desentenen del problema i ens enreden amb embulls i més embulls. LA JUSTÍCIA NO ÉS JUSTÍCIA SI NO ÉS PER A TOTS IGUAL. El poeta Miquel Ferrà, va dir en una ocasió que el respecte a les belleses naturals de la nostra illa no pot ser deixat a iniciativa particular sinó que ha de ser imposat si cal per la llei contra els abusos dels qui no les estimen. Que en els boscos que contenen la tradició mallorquina, hi ha alguna cosa que no és exclusiva del propietari. Nosaltres no qüestionam la propietat privada, però si la mala gestió i els abusos sobre el patrimoni natural de tots els mallorquins i mallorquines. Per això exigim: -A la Conselleria de Medi Ambient que executi d’immediat la resolució de la retirada de la reixa del torrent. -A l’Ajuntament de Santa Maria que assumeixi el control i la gestió de la barrera que regula el pas de vehicles motoritzats a la vall de Coanegra.

Per això, declaram que no ens aturarem fins que vegem reconeguts tots els nostres drets d’una vegada per totes. VISCA LA TERRA!

El torrent de Coanegra al seu pas pel Polígon Industrial de Marratxí reb constantment abocaments d’aigües industrials i fecals , contaminant el seu llit i incrementant la pressió humana sobre el medi. Els veïnats reben les conseqüències de tal fet. La neteja del dissabte 23 organitzada pels veïnats de Son Ramonell i amb la col·laboració de Gadma, va ser el primer avís per las autoritats tant locals com autonòmiques perquè posin fi a aquesta contaminació industrial. Es recolliren plàstics, vidres, ferros i enderrocs.

Enguany Gadma ha dedicat un parell de dies a fer jornades mediambientals als mes petits, en les escoles d’estiu. El tema principal ha estat la tortuga de terra i la problemàtica de la seva supervivència en els temps que corren (incendis, agafades il·legals, fragmentació del territori,…). També s’ha duit a terme xerrades sobre els animals de companyia i els animals exòtics i la seva problemàtica envers de la fauna autòctona.

Darrerament el patrimoni del poble ha patit actes vandàlics, no sabem si es gent del poble o de fora vila, però lo que és cert es que la gent que fa aquests tipus d’actes son uns degenerats.

El patrimoni d’un poble és l’essència dels avantpassats i l’hem de preservar per les generacions futures.

Gaudeix de l’historia, però no t’oblidis de respectar-la.

Una vegada més, Gadma (Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient) vol agrair a CEMEX el seu recolzament per dur a terme les nostres campanyes escolars d’educació ambiental. També volem expressar aquest agraiment en nom de totes les escoles, alumnes, professors i persones que gaudeixen de poder participar en aquestes campanyes i que, a la mateixa vegada, ens enviem constantment les seves felicitacions per l’èxit amb el que fins ara hem pogut desenvolupar totes les campanyes.

La fauna i la flora endèmica de les Balears és un producte únic de l’evolució biològica, i representa la part més singular del nostre patrimoni natural, que ha de ser apreciat i conservat !!!

La proposta d’aquests projecte era desenvolupar una campanya escolar de divulgació i educació ambiental. D’aquesta manera es volia donar a conèixer als alumnes dels centres escolars, els endemismes de fauna i flora més característics de les Illes Balears. Per altra banda, també s’ha fet referència a les espècies introduïdes, i com poden arribar a convertir-se en veritables invasors arribant a desplaçar les espècies pròpies del lloc on habiten.

A més de realitzar el lliurament del material divulgatiu, el mes de maig d’aquest any 2011, Gadma va dur a terme l’organització de sortides escolars al Puig de Massanella a l’illa de Mallorca, per poder visualitzar in situ diferents endemismes pròpies de la Serra de Tramuntana. Sent les sortides concertades fins avui les que apareixen en el següent requadre:

La batalla per la recuperació dels camins públics ha arribat a Bunyola, i la primera cita ha estat a Coma-sema, on des de fa anys, una barrera instal·lada pel propietari de la possessió (NO del camí) impedeix el pas pel camí públic de Bunyola a LLuc.

Benvolguts companys. Us parlo en nom d’unes bunyolines i bunyolins que volen recuperar el què és de tots, el camí de Bunyola a Lluc i que sense permís es tallà a l’entrada de la possessió de Comassema, i per tant impedeix anar a Lluc, i a Sóller per son Vidal. Aquests ciutadans son suportats per totes les associacions en defensa de la recuperació patrimonial.

Els nostres avantpassats, els nostres besavis,  padrins i moltes de persones anaven lliurement pel camí públic que passant per Comassema els portava de peregrinatge o a treballar a Lluc. Després de passar Comassema es trobaven amb un camí de bísties que pel pas de la Foradada, que travessava l’obstacle del torrent de Solleric, pujaven a l’alqueria de Cúber , allà s’ajuntava amb el camí del barranc de Biniaraix.

Per què demanam l’obertura i retirada immediata de la tanca il·legal de Comassema ?.

PERQUE:

Des de l’any 1257, ja trobam referències del camí que confontava amb Comassema el  camí  Almellutx.

Des de l’any 1377 les referències parlen,  de “camino público”,  disposam de nombrosos documents on el camí surt nomenat en llatí “ via comunis”, ben igual que el camí Reial Deià a Sóller.

Volem poder aturar-nos per poder meditar a l‘ Oratori Públic i per tant accedir-hi segons les normes del codi de dret canònic quan es constituí; entre d’altres la cessió perpètuament de l’oratori al servei del “Senyor” i poder-hi accedir tothom. Unaltra clàusula obligava al propietari de l’heretat a la construcció d’un oratori públic a la vora d’un, però la pretesa magnanimitat d’aquests devots botifarres no era tal, era per evitar que els obres anessin a les parròquies, és a dir per explotar-los més..

No volem que ningú, botifarra o no, ens furti per la inactivitat de les administracions el que és un be de totes les persones del mon.

No ens serveixen les excuses de les ovelles prenyades siguin encalçades pels cans, hi ha una llei del XIX i el Codi Civil que afirmen que si no vols que entri ningú a la teva heretat, l’has de tancar, però el camí públic NO ES DE CAP HERETAT, és una parcel·la cadastral diferent.

No ens servei l’excusa de la brutor, als carrers de qualsevol vila hi ha brutor i la fan neta operaris de l’ajuntament o els veïnats “fan la carrera”.

No ens serveix l’excusa dels escombros, només poden esser d’obres il·legals fetes a BICS.

Per tant fem el que ens toca !, recuperem aquest camí ben públic i tots els que han furtat, i no per nosaltres; pel gaudi dels nostres fills i néts i per a tothom que hi vulgui  anar a peu o amb bísties.

Gràcies a tots els heu tengut el coratge de venir !

Volem que el dret de pas sigui restituït a tots els camins , perquè tots els camins usurpats son propietat de tots els mallorquins!