GADMA

Gadma i voluntaris de la Creu Roja recolliren més de 3.500 kg de fems al Torrent d’Almadrà. Molts d’aquests residus eren perillosos (olis, uralita, pots de medicament caducat, pintures, etc).

GADMA denuncia la passivitat de les Administracions públiques per a la conservació del patrimoni hidrològic de les Illes.

GADMA aquest any dedicarà gran part de la seva campanya a la neteja i rehabilitació dels torrents de Mallorca.

A la neteja del torrent de Sollerich del passat dissabte hi participaren unes 50 persones, entre socis de Gadma, Amics de la Terra i voluntaris de la Creu Roja.  Aquest torrent, tal vegada, és un dels més contaminats de Mallorca; no sols hi aboquen aigües residuals i industrials  empreses privades, sinó també 3 depuradores, que funcionen de manera deficitària.

Els torrents són els darrers camins verds que ens queden. Estimem-los!

Recuperar els camins usurpats és una prioritat de GADMA, així com mantenir i restaurar els camins públics. Per això, el passat dissabte es va dur a terme una neteja del camí que puja fins al Coll d’en Simonet (Binissalem-Alaró) ; hi participaren unes 35 persones, entre socis de Gadma i voluntaris de la Creu Roja.

Els lladres de camins haurien de ser jutjats pel que són.

Els pous de molts de pobles estan en perill de desaparèixer. Mantenir-los i recuperar-los ha de formar part de la nostra estimació pel patrimoni.

La cultura hidràulica d’un temps ens ensenya el camí a seguir.

El torrent de Solleric s’ha convertit en un cementeri d’animals morts. S’hi poden trobar xots, cabres, conills, cans, gallines, etc. Avisam a les Autoritats que intensifiquin la vigilància per tal de que aquests fets no es repetesquin i enxampar als autors d’aquests actes.

L’abandonament d’animals morts a qualsevol lloc està penat per la llei, a més de ser un focus de contaminació i propagació d’enfermetats.

Respecta l’entorn, no contaminis!

La vista actual dels nostres torrents és la prova evident de la infeficàcia de les accions del Govern.

-Utilització de maquinària pesada.

-Retirada sistemàtica dels filtres naturals.

-Destrucció de l’hàbitat afectant a la fauna i flora.

-Cimentació del llit dels torrents.

-Abocaments d’aigües mal depurades.

-Modificació del curs natural dels torrents.

Durant més de 20 anys, els diferents Governs d’aquesta terra s’han dedicat de manera molt eficaç a destruir els torrents.

Un any més, una llarga taringa de persones a cop de flabiol i xeremia pujàrem al molí des Castellet per demanar la seva protecció. Volem agrair la participació de cada persona, gent arribada de diferents pobles, associacions, colles, mitjans de comunicació i, especialment, als valents calvianers, disposats a que els acusin de ser estrangers dins ca seva. Una vegada més es va demostrar que encara hi ha persones que no es resignen, que no miren cap a un altre costat, ni cap abaix, que no es queden al sofà de casa, que no diuen “tanmateix”. Hauríem d´haver estat més els que, quan passen coses com esbucament de possessions amb suficient història i caràcter per haver estat protegides i respectades, la destrucció del paisatge per urbanitzar sense tenir en compte l´entorn, que quan es llaura un camí reial, és a dir públic i inalienable, hauríem d´haver estat més els que no podrem dir que no hem fet res per evitar-ho. Hem fet una passa més, petita, però, al manco no hem reculat.

LLUITAR PEL PATRIMONI DELS

NOSTRES AVANTPASSATS ÉS UN

DEURE DELS MALLORQUINS!

Aquesta revista va dirigida als escolars, mestres i públic en general, i a tots aquells que són sensibles als valors naturals del nostre entorn.

L’objectiu d’aquesta revista és explicar, ensenyar i acostar tothom a la bellesa del medi marí de les Illes Balears i de la mar Mediterrània.

Les nostres costes i la mar Mediterrània constitueixen un tresor i un entorn magnífic per gaudir del nostre temps lliure, i també per apendre a valorar la natura. Disposem d’unes condicions excel·lents, amb la presència d’unes aigües transparents, amb fons lluminosos d’arena blanca, prederies de posidònia, penya-segats i platges.

Però tots aquests espais únics cada dia pateixen més agressions i el seu futur és veu compromès. Això es deu, fonamentalment a la manca d’educació ambiental i l’adopció de mesures que ens permetin gaudir del nostre entorn respectant-lo i conservant-lo al mateix temps.

Volem aconseguir que tothom aprengui a valorar el món marí, i tots els éssers vius que en ell s’hi troben, de manera que descobrint-lo poguem afavorir que s’aprecií i es conservi com es mereix. Volem que les futures generacions puguin veure els mateixos paisatges, que encara conservem avui en dia.

Abocaments d’aigües brutes al torrent de Solleric

GADMA denuncia l’abocament continuat d’aigües brutes ptocedents  de les depuradores de Santa Maria i Consell al torrent de Solleric.

El torrent presenta clars signes d’abocaments al pas pel municipi de Consell, on les males olors i la presència de restes contaminants són una constant.

El portaveu de GADMA, Bernat Fiol, culpa de la situació els responsables dels partits polítics que durant els darrers vint anys han estat al capdavant de la Conselleria de Medi Ambient. Sol·licita un pla integral de millores de la xarxa de depuradores que prevegi la construcció de basses de seguretat per evitar-hi els abocaments en cas d’avaria.

El Govern fa molt de temps que és el màxim exponent de la contaminació dels torrents.

Venen uns temps difícils per a les classes treballadores i els ciutadans de les Illes Balears, com per a la resta de pobles de l’Estat espanyol. Un temps en que el capital i la banca, amb connivència amb els poders polítics, s’estan apropiant de la riquesa d’aquest país que entre tots hem creat, i ens estan privant dels drets bàsics: a l’educació i la salut, a un medi ambient adequat i a una economia sostenible. La lluita pels camins públics no és aliena a tota aquesta realitat. Fa anys que els grans propietaris de les finques de la serra de Tramuntana actuen amb tota impunitat, fent obres il.legals a les seves finques i modificacions estructurals als edificis històrics de les cases de possessió sense cap tipus de permís. I ho estant fent amb diners públics, via subvencions dels fons europeus. Amb aquests mateixos diners estan convertint les seves finques en agroturismes de luxe. I no satisfets amb tot això, tanquen i s’apropien dels camins públics com si fossin senyors feudals. Camins mil.lenaris destinats al pas lliure i el trànsit de la gent. L’objectiu és el mateix. el gaudi exclusiu de la naturalesa per a ells i els seus clients europeus, mentre als mallorquins i mallorquines ens estan traient de la serra i ens estan convertint en furtius a casa nostra. Però els camins públics són de tots. Foren els nostres avantpassats qui els obriren, els adobaren una i mil vegades i com a tals ens els han llegat a nosaltres perquè facem el mateix amb les futures generacions. El camí de Coanegra, la ruta ancestral que obriren els nostres avantpassats per comunicar el pla amb la muntanya i per poder tenir accés a l’aigua de la font de Coanegra, un altre dels drets que ja al segle XVII ens robaren als santamariers els marquesos d’Ariany, en un temps en que eren senyors absoluts d’aquesta vall. I perquè aquesta aigua pogués arribar al poble, feren la síquia de Coanegra, excavaren la roca, construïren safarejos i aqüeductes per salvar els desnivells i passos difícils. I encara aixecaren molins per a aprofitar la força de l’aigua. I amb el seu treball, els carboners, calciners, carreters i llenyaters, humanitzaren aquesta vall i ens deixaren un patrimoni etnològic d’un valor avui en dia incalculable. Ara, un gran propietari d’aquesta vall ha modificat al seus arbitri els usos públics de la vall de Coanegra. Fa anys que il.legalment es varen modificar els elements arquitectònics de les cases de possessió i després varen posar, sense cap autorització una barrera sobre el camí públic, usurpant un dret que només pot exercir l’Ajuntament. I encara s’apropiaren del torrent, aixecant una reixa al llarg del camí que impedeix hi l’accés. Fa anys també que els veïns de Santa Maria demanam la plena restitució de l’ús públic del camí i torrent, i veim amb impotència com els poders públics es desentenen del problema i ens enreden amb embulls i més embulls. LA JUSTÍCIA NO ÉS JUSTÍCIA SI NO ÉS PER A TOTS IGUAL. El poeta Miquel Ferrà, va dir en una ocasió que el respecte a les belleses naturals de la nostra illa no pot ser deixat a iniciativa particular sinó que ha de ser imposat si cal per la llei contra els abusos dels qui no les estimen. Que en els boscos que contenen la tradició mallorquina, hi ha alguna cosa que no és exclusiva del propietari. Nosaltres no qüestionam la propietat privada, però si la mala gestió i els abusos sobre el patrimoni natural de tots els mallorquins i mallorquines. Per això exigim: -A la Conselleria de Medi Ambient que executi d’immediat la resolució de la retirada de la reixa del torrent. -A l’Ajuntament de Santa Maria que assumeixi el control i la gestió de la barrera que regula el pas de vehicles motoritzats a la vall de Coanegra.

Per això, declaram que no ens aturarem fins que vegem reconeguts tots els nostres drets d’una vegada per totes. VISCA LA TERRA!