Archive for the ‘General’ Category
CAMÍ VELL DE BUNYOLA A ALARÓ
PER QUÈ DEFENSAM QUE EL CAMÍ ÉS PÚBLIC
Els que hem estudiat la problemàtica dels camins disposam de nombrosa documentació de l’Arxiu del Regne de Mallorca i del propi ajuntament on queda clara la titularitat pública del camí.
L’any 1997 l’ajuntament de Santa Maria del Camí demanà al Consell de Mallorca l’elaboració del catàleg de Camins del terme. L’any 2000 el Consell de Mallorca entrega a l’ajuntament un catàleg fet per historiadors, geògrafs, botànics i experts etnòlegs. En la fitxa del camí s’esmentaven nombrosos documents oficials que confirmaven que el camí era públic. La fitxa afirmava l’elevat interès constructiu del camí en qüestió.
Que ens digui la batlesa el per què de torbar-se tants d’anys en revisar un catàleg de l’any 1970 i no corregir les deficiències que afirma presentava el catàleg de Fodesma ?
La batlesa afirma als mitjans de comunicació que en el catàleg hi detectaren errors, però mai no ha presentat cap informe tècnic que avali les seves afirmacions. Per altra banda elogia el treball de Fodesma i l’han tengut, ni més ni manco, deu anys dins del calaix, facilitant així als usurpadors de béns públics les seves malifetes. Ara es despenja dient que els errors de catàleg han retardat la seva aprovació; fals, és la Sala la que ha retardat l’aprovació. Si l’Ajuntament no fa passes per rectificar els errors no es resoldran per intervenció divina; quines passes ha fet l’Ajuntament ?, ninguna.
El mínim que podem dir-li és que l’Ajuntament de Santa Maria del Camí es total i absolutament ineficient, la batlessa i l’antic batle els primers, i és diuen progressistes. Per quins interessos foscos tanta ineficiència ?.
Quins són els documents oficials que, segons la batlessa, afirmen que el camí no és públic, mai els ha mostrat a les persones o entitats que han reclamat l’obertura del camí. Per què no els mostra ?.
El dia 15 de juliol de 2010 el Plenari de l’Ajuntament aprova el catàleg de bens patrimonials de zona rústica, deu mesos després de la seva recepció per l’equip que el feu, (d’això es diu passivitat Il·lustríssima batlessa ¡). En aquest document el camí es presenta com un element de interès constructiu amb la protecció A1. Hores d’ara el catàleg es troba en exposició pública i per tal motiu no està en vigent.
No troba curiós la batlessa que, mentre el camí es troba en període d’exposició pública (com bé patrimonial) els propietaris de la finca confrontant amb el camí l’hagin destruït i fet desaparèixer ?.
Ens pot contar coverbos Il·lustríssima batlessa, el que volem no són paraules son els escrits que diu, per defensar-se, en disposa la Sala, on són, quins són, on estan, ?, ens els mostri i la creurem, mentre no la creiem.
VOLUNTARIAT GADMA 07/08/2010 AL PN DE S’ ALBUFERA DE MALLORCA
Llacuna de Sa Roca
TIPUS D’ACCIÓ : Aclarir la vegetació de la llacuna mitjançant la retirada de canyet, bova, sesquera i abatzer.
OBJECTIUS :
-Mantenir l’ecosistema de llacuna i evitar que aquesta sigui coberta de vegetació.
-Assegurar la presencia a la llacuna de determinades espècies animals i vegetals.
-Aconseguir reduir la coberta vegetal present a la llacuna, sobretot el canyet, per tal de mantenir un punt d’observació de fauna clau per a l’educació ambiental del Parc.
Atac a Gadma
Dia 26 de juliol passat, la seu de Gadma a Binissalem fou atacada. No va ser un atemptat vandàlic mancat de sentit o producte de l’estat d’embriaguesa d’un grup de joves sense seny. Al contrari, va ser producte d’una acció calculada i preparada abans. La raó que la va fonamentar no és altra que l’atac directe al compromís de lluita que Gadma ha subscrit en defensa del nostre entorn i de la nostra terra. Un compromís clar de denúncia a qui o a què calgui per tal de preservar i millorar el medi on ens ha tocat viure i així poder llegar-lo en les millors condicions de conservació als nostres fills i nets. Els interessos contraposats a aquesta finalitat, sovint protegits per altes instàncies polítiques, s’han sentit amenaçats: és la millor senyal de que Gadma va per bon camí. Però tota lluita te un cost i tant de bo que aquest preu no vagi més enllà d’aquesta acció. Una acció, val a dir, molt semblant a les que les ideologies més reaccionaries i contràries a la llibertat han provocat al llarg de la història. Per això cal que els autors, intel·lectuals i materials d’aquest atemptat, siguin identificats i portats davant un tribunal per qui tenen encomanada aquesta funció. Si no és així la impunitat els donarà ales. Cal que ho tenguin ben en compte els encarregats de la custòdia dels nostres drets i llibertats.
Gadma vol agrair públicament a totes les persones, entitats, polítics… la solidaritat expressada en forma de suport i alè i en especial a aquelles lligades al compromís de lluita per millorar el medi ambient i les llibertats de la nostra terra. Gràcies.
Enguany, serà el tercer any en fer el seguiment de la campanya de prevenció contra aquesta orgue.
Els pinars del nostre municipi, han millorat envers de la plaga. Actualment , amb el seguiment que es dur a terme, es pot veure a simple vista la efectivitat da aquesta campanya.
L’any 2008 es col·locaren 30 caixes, l’any 2009, 47 i enguany, unes 60 caixes.
La gent cada vegada esta mes conscienciada i col·labora més.
No volem exterminar les orugues, sinós equilibrar la cadena.
Ja hi tornem a esser !
Els veïnats d’ Alaró, emprenyats, pel nou abocament de aigües brutes i contaminades al torrent de Solleric, per l’antiga canonada de les basses. Després de molts d’anys de queixes i lluites , enguany s’inaugurà la nova depuradora, pensant tothom que s’havia acabat la contaminació del torrent i de les aigües subterrànies. La realitat és una altre, ja que seguim abocant al torrent les aigües brutes.
Vergonya pels pobres ignorants que ens governen. Obriu els ulls!
Dia 5 de Juny , Gadma es desplaçà fins al poble d’Alaró per celebrar el dia del medi ambient i de la biodiversitat. Es repartiren camisetes de franc i revistes didàctiques del grup. A més, es sortejaren dos súper llibres donats de la fundació Cemex.
Passaren i participaren en el sorteig moltíssima gent.
Un dia per recordar i tres-cents seixanta-quatre per destruir.
Dia 15 de maig, GADMA, amb col·laboració de l’ajuntament de Binissalem, organitzà una jornada de neteja i rehabilitació al antic camí de muntanya de es Coll d’en Simonet, que comunica Binissalem i Alaró.
Hi assistiren un 45 membres de GADMA . Es retiraren pedres , s’arreglaren esbaldreguements , així com la vegetació que impedia el pas pel camí.
Els camins són testimonis de la nostra història. Col·labora en la seva recuperació!
El dia 12 de maig, GADMA va organitzar una sortida a les dunes de Son Serra de Marina, amb el col·legi Sant Bartomeu d’Alaró.
Uns 45 nins i nines de 4t de primària hi assistiren.
Les dunes, un ecosistema fràgil, que cal conservar de la degradació i de la deixadesa.
GADMA
Grups d’amics en defensa del medi ambient.
Benvolguts mallorquins,
Ens adrecem a vosaltres com a responsables que sou de mantenir la biodiversitat d’aquestes Illes perquè vos volem implicar en el manteniment de la vida salvatge d’aquesta terra.
El tema que ens preocupa es comú: les nostres tortugues, tant de terra com d’aigua.
La tortuga mediterrània és troba en perill d’extinció, i és responsabilitat de tots intentar evitar-ho si no volem ésser, d’alguna manera, culpables de la desaparició d’una espècie animal que ja sobreviscut des de l’època dels dinosaures.
Hem de transmetre als nostres fills que una tortuga no és un animalet de companyia que pot viure al corral de ca nostra. El millor que podem fer si trobem una tortuga és contactar amb un centre preparat per acollir-les, facilitant-ne així la seva procreació i posterior alliberament en un hàbitat adequat.
És possible que la tortuga mediterrània acabi desapareixen de la nostra terra. També potser que entre tots puguem evitar-ho. Però el que és ben cert, és que tots i cada un de nosaltres hi tenim part de responsabilitat.
Fotos del monitoratge en els col·legis de les Mancomunitats de Migjorn, Llevant i Nord.
S’han repartit 5000 revistes de tortugues S.O.S , a més d’altres 4300 dels Torrents de Mallorca, Sa Garriga Mediterrània, Animals Autòctons i La crisis de l’extinció.
S’han visitat amb tortugues de terra (mediterrània i mora) i tortugues invasores de Florida, transmetent la preocupació del problema de les tortugues a 2750 nins i nines.
El meu desert
No se per on començar perquè en tenc massa opcions. Puc fer una simple crònica d’una excursió clàssica a Mallorca, el Puig de Maçanella per exemple. Puc parlar dels reptes que hom enfronta en travessar la Serra. Potser dir que estic ansiós de mostrar les fotos realitzades, no a qui coneix molt bé aquests cimals de les nostres muntanyes: naturalistes, fotògrafs, atletes, excursionistes…. no, sinó per a qui no li passa pel cap fugir i caminar per aquests pedregars gairebé inhòspits, però alhora, els paisatges més bells de la Mediterrània. També podria iniciar l’escrit amb una referència a la proposta de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat, a la doblerada que s’han gastat en publicitat, en l’abandonament dels marges i marjades, dels oliverars, de les fonts, de les síquies… Abandonament del que he estat actor i testimoni. Actor perquè amb altres treballadors, eixermàrem, tallarem, arrabassarem, podàrem, cremarem… càrritx, argelagues, pins, oliveres alzines… per tornar a recuperar comes i marjades que, amb la feina feta, eren bones de mantenir. Vull dir que la nova vegetació silvestre invasora de l’olivar era bona de controlar, que les oliveres, una vegada coronades, fetes les tanyades els anys següents i establertes les partides, estaven vestides i preparades per donar les millors olives del món. No, és més fàcil encarregar, amb els nostres doblers, a una agència publicitària milers de cartells de la proposta de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat. Per no parlar de l’enorme indignació que me puja a la cara en pensar que treballadors ben coneixedors d’aquestes feines de muntanya han hagut d’anar a l’atur o a cercar altres feines perquè els doblers que s’havien d’emprar per pagar-los els seu ben guanyat sou ha anat a parar a les butxaques de partits i polítics que tots coneixem.
I tanmateix, les cabres segueixen fent molt de mal als alzinars i a aquesta vegetació relicte, empenyalada, confinada a indrets escassos, inaccessibles però al barram de les cabres. Els alzinars no tenen sotabosc, ni tan sols alzines joves, ja no parlem d’arbres o plantes de llavor. La declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat posarà remei a aquestes amenaces mortals per a la Serra de Tramuntana? No n’hi ha prou amb la protecció que li ja li hem atorgada en forma de diferents figures d’Espais Natural Protegit: Monument Natural, Reserva Natural, Paratge Natural, o de diferents formes de protecció urbanística: ANEI de màxima protecció, ARIP…
Cert que la milana o el voltor negre, emblema de la Serra, s’han recuperat molt del seu perill d’extinció. Això ha estat possible gràcies a la tenacitat i a la feina de gent feinera i ben preparada i, no cal dir-ho, d’un bon pressupost. Però l’hàbitat segueix en perill. Si observau be els paratges de la Serra de Tramuntana, podreu comprovar com han crescut les urbanitzacions, com sobrevolen els helicòpters particulars o els avions militars a zones biològiques crítiques, com les cabres afecten la humitat i temperatura dels escassos i precaris boscos d’alzines, com de fàcil és trencar la terra i el paisatge amb una excavadora, com arreu hi trobareu restes de foguerons, de fems, de vessaments, d’abocadors, com de fàcil moren les alzines amb l’augment de la temperatura pel canvi climàtic… La nostra Serra de Tramuntana el que necessita de bon de veres és que se la protegeixi de manera efectiva, i qui ho fa, qui ho ha de fer? Només una dada: no són pocs els ajuntaments de Mallorca que tenen més municipals al seu poble que agents de medi ambient (agent de l’autoritat amb funcions de policia judicial en medi ambient i preparació tècnica en la matèria) hi ha a totes les Illes. Aquests funcionaris són qui realitzen la feina de camp d’observació de vigilància, necessària per diagnosticar ràpidament un problema i cercar-hi la solució.
Per molt lloable que sigui la voluntat del Govern i de molta gent d’assolir la figura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat, no lleva que aquesta campanya i aquesta figura no serveix de res si no hi ha un reconeixement de la necessitat i una vertadera capacitat d’acció permanent de protegir la Serra de Tramuntana… fora dels despatxos.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
26 d’abril de 2010.